1732. València. POESIA

Va escriure un poema d’elogi a Carles Ros; i un discurs important d’autoafirmació de la seua escriptura, en què s’escuda rere Déu, davant les males llengües que la critiquen per escriure sent dona:

“I si acàs me digués algun xarraire
perquè m’he posat jo, sent como só dona,
a escriure poesies, dic la causa:
Açò és furor diví, és sagrat numen”.