1959. La Arena (Astúries). POESIA

graciajimHa sigut Presidenta de l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià de l’Alacantí (ACNV); i membre de la junta directiva de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant. Va obtindre el Premi de Poesia Gata de Gorgos, 2005, per l’obra Quadern del Vent.

“Dos mars en una única platja
es fonen com amants desesperats”

 

 

 

 

 

 

 

1985. Oliva. POESIA

angelsgregori-356x500Ànima del Festival internacional de Poesia Poefesta que se celebra en Oliva des de fa dotze anys. Des de l’any 2007 ha guanyat diversos premis de poesia: el Premi Ausiàs March de Gandia; l’any 2010 el Premi Alfons el Magnànim per l’obra New York, Nabokov & Bicicletes; l’any 2013 rep el Premi dels Jocs Florals de Barcelona. Junt amb Teresa Pascual ha rebut el Premi Manel Garcia Grau pel seu poemari Herències.

 

 

 

 

 

 

 

XV. Gandia. EPISTOLAR

Filla de María Enríquez de Luna. Un estrany succés la va lliurar de casar-se amb el duc de Sogorb: als tres anys caigué des d’una finestra del palau a la plaça de Gandia. Sabia llatí i llegia molt. A més a més de cartes va escriure unes Exortaciones espirituales per a les seues monges de Gandia, que encara es guarden al convent de Clarisses.

 

 

 

 

 

 

 

1988. Alzira. POESIA

Ha sentit des de sempre una gran passió per l’art i la literatura. L’any 2003 publica el poemari En el camí de l’alba. Ha participar en diverses antologies.

“Aquesta nit no vull miraments.
Vull sentir-me poderosa,
mirar-me a l’espill i cridar:
Prepareu-se, que allà vaig”

 

 

 

 

 

 

1966. Santiago de Chile. POESIA

marbusquetsVa començar a publicar poesia al començament dels anys noranta, amb el poemari titulat La pausa, opera prima que va merèixer una esplèndida acollida. Va ser guardonada amb el reconegut Premi Buhardilla i amb el Premi Vila d’Almussafes (1996); recentment ha guanyat el Premi Gabriel Miró, 2011, per Humanos. En la novel•la De la invisibilidad recupera la vida de la pintora del XVIII Giulia Lama.

 

 

 

 

 

 

1957. València. ASSAIG

Escriure la història des d’una perspectiva de gènere i explicar la història de les dones en l’època contemporània, particularment en el segle XX, és el nucli de gran part del seu intens treball. Fa poc ha incidit en la recuperació d’una figura clau del feminisme socialista del primer terç del XX, Maria Cambrils.

 

 

 

 

 

 

1954. Logroño.  POESIA

anna-montero“Per sota del cabal prolífic dels seus versos, hi ha un corrent inacabable que s’abeura en l’essència, una força primigènia i tel•lúrica que ens remet a la paraula primera; un horitzó de mots essencials, una saba vital i valuosa, sota l’escorça”. Mª Josep Escrivà

“Del cel, el núvol. De la paraula, els silencis.
De les aigües, el riu. De la mar, l’escuma.
Dels carrers, la pluja.
De l’amor, el gest…”

 

 

 

 

 

XV. Palma de Mallorca. PROSA

Valenciana d’adopció i monja del convent de Clarisses de Gandia. Segons cita de Justo Pastor Fuster en l’any  1655, “tenia muy lindo ingenio y era hábil para todo buen empleo, pintaba, iluminaba y escribía con la destreza que pudiera hacerlo el varón más experto”.

 

 

 

 

 

1957. Elda. NOVEL•LA

eliaUna autora de referència per al gènere de ciència ficció, en castellà. També ha publicat assaig, i relats.  Està traduïda al francés, anglés, alemany, català, noruec. Ha rebut diversos premis de relats fantàstics i ciència ficció.
“Una buena novela es una buena novela y da igual de qué trate y da igual para quién esté escrita”.

 

 

 

 

 

1964. Biar. PROSA

La periodista s’estrena d’escriptora amb A mi què em passa?, un text fet a quatre mans amb la seua filla Carme Morera, autèntica protagonista: “ Com que a mi , em costa un poc escriure, un dia la mare em va dir. Carme, tu vols que la mare et faça d’escriptora?..fer d’escriptora d’un altre és que una fa tota la faena i l’altre es fa famós”.