1962. Nul·les. POESIA

Compta amb més de setze llibres de poesia; ha escrit contes infantils; va ser membre de l’AVL. Ha obtingut el Premi Anna Rebeca Mezquita de Poesia 2003, Ajuntament de Nules i el Premi de Poesia “Marc Granell” de l’Ajuntament d’Almussafes 2005.
“ Suaument et bese les comisures dels somnis…” La tendresa dels freixes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1912. Almansa. POESIA

Al llarg de la seua vida escriu onze poemaris en tres llengües diferents: valencià, castellà i galec. El 1952 guanya el Premi València pel poemari Aleluya.

“Maror, naufragi, guerra, exili, ultratge,
basardós cansament que el món traspua,
cesseu! Torneu-li a l’home
son mot de pau perduda”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1970. Simat de Valldigna. NARRATIVAIA

Compagina  l’interés per la investigació historiogràfica amb l’estima per la literatura.Fundadora i presidenta d’Arc de Mig Punt, Associació Memòria i Patrimoni, una associació sense ànim de lucre que té per objectiu la defensa i promoció del patrimoni cultural de La Safor. El 2010 va quedar finalista del Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1957, Algemesí, POESIA

finagirbesLa poesia infantil centra l’activitat creativa de l’autora des de 2008, any en què s’estrena amb Poemes de diumenges i dies faeners. Entre cel i terra, amb il•lustracions de Raquel Catalina, és l’últim recull publicat.

“Entre cel i terra plore,
entre cel i terra ric,
entre cel i terra estime,
entre cel i terra visc”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1945, Paiporta. NARRATIVA

rosamorenoTraductora i poeta, col•laboradora de revistes com Camacuc o Saó, ha conreat, principalment, la narrativa infantil, tot adaptant rondalles valencianes al llenguatge infantil. Impulsora de l’editorial Tàndem Edicions i presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià, va ser membre del CVC. L’any 2014 va ser guardonada amb el Premi d’actuació cívica de l Fundació Carulla 2014

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1993, Mislata,  POESIA

Des que publicà el seu primer llibre de poesia el 2014, Clarobscur, ha estat premiada en diverses ocasions. Amb Extrema al•legoria, ha obtingut el Premi Literatura Breu de Mislata 2015, i amb el recull Surreal  el Premi  de Poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona en  2016.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1479, València, EPISTOLAR

La trista comtessa de Palamós, tal com s’anomenava ella mateixa , va ser una dona que des dels trenta anys va haver de gestionar un gran patrimoni i educar la filla, Estefania de Requesens. És autora de més de huit-centes cartes, quasi totes en valencià. Una part de les quals, les huitanta-nou que pertanyen a l’epistolari privat i familiar, s’han editat recentment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1959, Quart de Poblet, ASSAIG

escrivaCompromesa amb la Memòria Col•lectiva. Pertany a la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, coordina la secció d’Actes Culturals i Biblioteca de la Societat Coral el Micalet. És vocal de l’Associació d’Investigadors amb Fonts Orals, amb seu a la Universitat d’Alacant, i Directora del Grup de Recerca de la Associació Cultural Institut Obrer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1966, València,  PROSA

fanigrande“El fémur es el hueso más largo, fuerte y voluminoso del cuerpo humano. Es un hueso par y asimétrico. Anatómicamente se divide en tres partes, la diáfisis es el trozo central, y en su interior está la médula ósea, más conocida como tuétano. Esto es lo que vas a leer ahora: el tuétano del Fémur de Eva, el centro más tierno, delicado, frágil, íntimo y profundo….” El fémur de Eva

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1954. Alacant. ASSAIG

Periodista, política i autora del documental Mujeres del 36, produït per TVE. En el llibre Nosotras que perdimos la paz combina totes les seues vocacions: acadèmica, periodística, feminista i literària.
“A todas y cada una de las mujeres que aspiran a ser libres…”