Elena Aub

1931. València. PROSA

elena-aub2A l’Exil•li Mexicà, traductora de l’ICAP (Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos); investigadora de l’equip d’Història Oral, INAH (Instituto Nacional de Antropología e Historia) de Mèxic, editora de Palabras del Exilio, arxivera i documentalista. Fidel militant de la JSU (Juventuts Socialistes Unificades) i del Partit Comunista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Júlia Blasco

1945. Sagunt. ASSAIG

L’any 2001 guanyà el Premi Joan Fuster d’Assaig per l’obra Joan Fuster, converses filosòfiques, que segons l’editorial “constitueix, una guia clau per interpretar el pensament fusterià sobre els grans temes de la filosofia: de Russell a Marx, de Montaigne a Wittgenstein. Una llarga conversa, no cal dir que inacabada”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rosario Raro

1971. Sogorb. NOVEL•LA

raroLa novel•la Volver a Canfranc compta ja amb més de sis edicions, i ha quedat finalista als premis de la crítica valenciana. La productora Diagonal TV ha adquirit els drets per a l’adaptació cinematogràfica del llibre. L’autora ha estat traduïda al català, al japonés i al francés. Dirigeix l’Aula d’Escriptura Creativa de la Universitat Jaume I de Castelló.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alba Camarasa

1987. Guadassuar. POESIA

alba-camarasaSobre el poemari La farina que admeta  explica l’autora “el títol ve per les receptes de les dones de la meua família que en molts casos eren un seguit d’ingredients acabats amb eixa expressió que ve a dir que cada experiència sempre té una part no apresa. Defensa la possibilitat d’equivocar-se”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Luisa Venerable Zaragozá (Luisa de Carlet)

XVII. Carlet. PROSA

El seu confesor li manà que aprenguera a llegir. Conten, però, que Déu mateix li ho va prohibir, i per eixa raó va ser el confessor qui va escriure els diàlegs de Luisa de Carlet. Ella, acabà desobeint Déu i el confessor i va escriure algunes cartes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Trini Simó

1935. València. ASSAIG

Conta l’autora que si l’urbanisme és la seua passió, viatjar a París als vint anys li canvià la vida. En 2006 rep el Premi Vicent Ventura, per la seua la defensa del patrimoni i dels drets de les dones. Obres: La arquitectura de la renovación urbana en Valencia; Valencia, guía urbana y de arquitectura i El Cabanyal, en col•laboració amb Francesc Jarque.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

María Villamayor

XX. València. NARRATIVA

villamayorEs tracta d’una de les autores més venudes en la Fira del Llibre de València, amb Las 12 Llaves, una novel•la de la qual la crítica ha escrit “La valencianitat de l’escenari, el llenguatge senzill i una trama entretinguda és la recepta d’un triomf inesperat però merescut”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Carme Manuel

1960. València. NARRATIVA

carme-manuel-2Traductora d’Edgar A. Poe, Emily Dickinson, Harriet A. Jacobs, Elizabeth Keckley, Mary Chesnut, Herman Melville, Nephtalí de León, entre d’altres. Amb la novel•la Llanceu la creu  apareix la “ creadora que ja ho era, perquè com a traductora ja se situava molt més enllà d’un simple trasllat d’un text d’una llengua a una altra”.  El Punt Avui

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gemma Lluch

1958. València. ASSAIG

gemma_lluch_foto_twitter“He publicat més de 100 treballs d’investigació…Vaig iniciar la recerca sobre la narració oral amb la tesina Les rondalles meravelloses d’Enric Valor: anàlisi estructural i comparativa…” Com a narradora destaca El joc.com, novel•la juvenil que va ser finalista del premi Bancaixa (1997), traduït a l’euskera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Empar de Lanuza

1950. València. POESIA

Ha escrit contes, teatre i poesia per a infants, i articles i assaigs per al públic adult. Versos al sol guanyà el Premi IX Samaruc de Literatura Infantil de l’Associació de Bibliotecaris Valencians, el Premi de Literatura Infantil dels IV Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
“ Pometa Paula,
la primavera
ja està en la taula”
Abecedari de diumenge