Motivacions d’una jornada per la igualtat sobre ‘La història oculta de les dones’

unnamed

Hi ha un aspecte en la lluita per la igualtat de la dona que fins als últims anys no s’ha tractat amb la intensitat deguda, possiblement perquè la gravetat dels altres aspectes, (violència de gènere, bretxa laboral, discriminació salarial, feminització de la pobresa, escassa representació pública…), no permet veure la transcendència d’un tema sobre el qual és imprescindible reflexionar: el del paper de la dona en el món de la cultura, i més concretament la seua participació activa en el terreny de la creació intel·lectual, artística, filosòfica, literària, científica

L’accés a la cultura ha sigut tan sectari i elitista com l’accés al poder, perquè la simbiosi entre “el poder i el saber” ha creat tot un complex ideològic de principis, normes, models, imatges, tòpics, ritus, tabús que conformen els grups dirigents de la societat,  i priven el pas a ambdós camps ( poder i saber) als grups marginats.

La discriminació de les dones en el món cultural (així com en els estaments de poder) és tan antiga com la societat patriarcal en què vivim. Una cultura en la qual a la dona que ha pogut accedir se li ha atorgat, durant segles, el paper passiu de simple transmissora dels paràmetres i canons androcèntrics.

Malgrat els impediments, al llarg de la història, moltes dones fortes, envoltades d’unes circumstàncies especials, no han silenciat el seu intel·lecte i capacitat creativa, han sigut actives productores culturals en l’art, la literatura, la filosofia, la ciència… Malauradament han sofert menyspreu i invisibilització, i les seues obres han estat rebutjades, ocultades, oblidades, destruïdes o usurpades. Perquè reconèixer-les posava, i posa, en perill les figures de l’imaginari patriarcal que han marcat i marquen les jerarquies i els rols d’una societat organitzada sobre la subordinació de més de la meitat del gènere humà.

A poc a poc anem recuperant les aportacions culturals i artístiques creades per les dones, traient-les de l’anonimat, reconeixent-les i valorant-les. Com a exemple de recuperació, que cataloga i presenta més de 450 escriptores, tenim l’exposició “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps”.

Reivindicar la història oculta de les dones en el món de l’art i la creativitat, rescatar-les de l’oblit, recobrar l’herència cultural de les nostres avantpassades, mostrar els models amagats que ens permeten reconstruir la història des d’una perspectiva justa, educar les generacions joves amb un imaginari no discriminatori, i fonamentar les bases d’una societat igualitària són els principals objectius de la III jornada per la igualtat La història oculta de les dones en el món de l’art”, organitzada per la Regidoria de la Igualtat de l’Ajuntament de Xàbia i la Xarxa de Dones de la Marina Alta.

                                                                                              Pepa Guardiola

unnamed

‘Nosaltres, les escriptores’ fa escala a Catarroja

img-20161126-wa0011

El passat dijous 24 l’exposició itinerant “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps” va fer escala a Catarroja, a la comarca de L’Horta Sud. L’acte d’inauguració va estar presidit per l’alcalde de la localitat, Jesús Monzó, i va comptar amb la presència de Jesús Figuerola, president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), regidors i altres representants del món cultural catarrogí.

img-20161126-wa0014Les comissaries de l’exposició, Manola Roig i Rosa Roig, acompanyades a la guitarra per Enric Casado, tancaren l’acte amb el recital “Llegim amb les valencianes”, un recull de fragments de les obres d’algunes de les escriptores referenciades en l’exposició, com Sor Isabel de Villena, Carmelina Sànchez-Cutillas i Maria Beneyto, entre altres.

Cal destacar que en aquesta ocasió l’exposició “Nosaltres, les escriptores” es complementa amb un panell addicional comissariat per Ramón Guillem, biblioterari municipal de Catarroja, que posa en valor destacades escriptores catarrogines.

“Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps” es podrà visitar  al Teatre Auditori de Catarroja fins el diumenge 4 de desembre.

La Facultat d’Economia acull ‘Nosaltres, les escriptores’ dins dels actes del Dia Internacional contra la violència de gènere

img-20161125-wa0003

L’exposició “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps”  es troba instal·lada en el hall de la Facultat d’Economia de la Universitat de València al Campus dels Tarongers, amb motiu dels actes organitzats pel Vicedeganat d’Igualtat amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

img-20161125-wa0002

Els actes començaren el divendres 25 , a les 12’00 de migdia,  quan unes 200 persones es van concentrar  a les portes de la Facultat d’Economia per a participar en els cinc minuts de silenci i la solta de globus rosa amb els que es van recordar les dones víctimes de la violència gènere. Tot seguit, ja dins de la Facultat,  Manola Roig i Rosa Roig, comissaries de l’exposició , van ser les encarregades de llegir el manifest de la jornada i presentar l’exposició al públic assistent. En la seua al·locució, les comissaries qualificaren la invisibilitat de les escriptores valencianes d’acte d’agressió de gènere.

L’acte va estar presidit per Rosa Yagüe Perales, vicedegana d’Igualtat de la Facultat d’Economia,  i va comptar amb l’assistència de professors i `professores, alumnes i personal d’administració i serveis de la Facultat.

L’exposició es podrà visitar al de la Facultat d’Economia fins dijous 1 de desembre.

Homenatge a Sor Isabel de Villena en el Dia del llibre Valencià

diallibre1

El passat  diumenge 20 de novembre la Fundació pel Llibre i al Lectura (FULL), dins de les accions que realitza per al Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura de la Generalitat Valenciana(PVFLL), va celebrar el “Dia del Llibre Valencià” amb una jornada de portes obertes al Reial Monestir de la Santíssima Trinitat de València, convent del que va ser abadessa Sor Isabel de Villena (1430-1490), “Escriptora de l’any 2016” per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,  i on va escriure la seua obra Vita Christi, un dels llibres més importants del Segle d’Or Valencià.

A migdia va tindre lloc l’acte inaugural, que va estar presidit pel President de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el vicepresident de FULL, David Cases, comptant amb l’assistència del Conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler;  la presidenta del Consell Escolar Valencià, Encarna Cuenca; la presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), Dolors Pedrós; el president del Gremi de Llibrers de València, Nacho Larraz; i la presidenta del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, Alicia Sellés, entre altres autoritats i destacades personalitats del món cultural valencià.

15181450_10207541584315455_2824311391576935373_n

El vicepresident de FULL, en la seua al·locució, va personificar en la figura de Sor Isabel de Villena  l’homenatge a totes les escriptores valencianes , destacant que “pateixen una doble, i a vegades triple invisibilitazió: per raó de sexe, llengua i territori. Per la qual cosa hem volgut instal·lar al refectori del monestir de la Trinitat l’exposició itinerant “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps”, i que fora el monestir de la  primera dona coneguda  que va escriure en valencià el que acollira de manera simbòlica a totes les escriptores que han escrit en el nostre territori, i en especial a les escriuen en valencià “.

diallibreroig

L’acte  va concloure amb una lectura de diferents fragments de Vita Christi de Sor Isabel de Villena per  Manola Roig i Rosa Roig, acompanyades a la guitarra per Enric Casado. Tot seguit van començar una sèrie de visites guiades pel monestir, que s’allargaren fins les 19 hores.  Més de tres-centes persones van participar en aquestes visites.

El “Dia del Llibre Valencià” es celebra cada 20 de nombre per a commemorar la primera edició de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell,  publicada a la ciutat de València el 20 de novembre de 1490, el mateix any que va morir Sor Isabel de Villena.  L’objectiu d’aquesta celebració  és reivindicar la literatura escrita en la nostra llengua i donar a conèixer els nostres escriptors i escriptores, familiaritzant a la ciutadania amb els llibres en valencià.

Nosaltres, les escriptores al convent de la Trinitat de València per a celebrar el “Dia del Llibre Valencià”

monestir-trinitat

El diumenge 20 de novembre es podrà visitar l’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps al refectori del Reial Monestir de la Santíssima Trinitat de València. Aquesta visita forma part de la jornada de portes obertes organitzada per la Fundació pel Llibre i al Lectura (FULL) per a celebrar el “Dia del Llibre Valencià”, dins de les accions que realitza per al Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura de la Generalitat Valenciana (PVFLL).

D’aquest monestir, fundat per la reina Maria de Castella  el 1445, va ser abadessa Sor Isabel de Villena (1430-1490), declarada “Escriptora de l’any 2016” per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ací va escriure la seua obra  Vita Christi, un dels llibres més importants del Segle d’Or Valencià. A Sor Isabel de Villena se li dedica el panell de desembre de l’exposició.

Entre les activitats programades amb motiu del  “Dia del Llibre Valencià” al Monestir de la Trinitat està prevista a les 12:00 hores una lectura de fragments de Vita Christi a càrrec de  Manola Roig i Rosa Roig, comissaries de l’exposició. Tot seguit començaran diferents visites guiades pel monestir (reserva gratuïta obligatòria al lloc web monasteriotrinidad.es).

El “Dia del Llibre Valencià” Té com objectiu la reivindicació de la literatura escrita en la nostra llengua, donant  a conèixer els nostres escriptors i familiaritzant els lectors amb els llibres en valencià. Es celebra cada 20 de novembre per a commemorar la primera edició de Tirant lo Blanc, publicada a la ciutat de València el 20 de novembre de 1490. Aquesta obra, considerada la millor obra en la nostra llengua,  va ser escrita per Joanot Martorell entre 1460 i 1464.

El PVFLL té com a missió articular des de la Generalitat Valenciana totes les accions i projectes  que augmenten els hàbits lectors dels valencians i valencianes, facilitant  a la ciutadania l’accés a  la lectura i enfortint l’ecosistema del llibre i l’ús de la nostra llengua

La literatura en valencià i les escriptores inivisibilitzades, a la fira Plaça del Llibre (TV3)

captura-de-pantalla-2016-11-13-a-las-16-47-50

Les germanes Rosa i Manola Roig, totes dues escriptores, professores i artistes, estan fent un treball d’arqueologia literària i de moment han localitzat i documentat 454 dones escriptores al País Valencià, entre els segles XVI i el moment actual. Pràcticament una en cada poble del País Valencià.

Llegír més

L’espai per visibilitzar les escriptores valencianes per El Temps

dscf0577

Una exposició d’escriptores valencianes al llarg de la història romandrà a l’edifici Octubre de València entre els dies 17 i 30 d’aquest mes. La mostra servirà per reivindicar la tasca de les escriptores del País Valencià des del segle XV fins a l’actualitat i rescatant, fins i tot, períodes anteriors.

Llegír més

Article sobre l’exposició a Vilaweb

dscf0591

On són les dones? És una pregunta que alhora és un manifest, convertit en etiqueta que ha fet fortuna. Aquest interrogant reclama als mitjans de comunicació que deixin de mostrar el món des del punt de vista masculí i propiciïn que la veu i l’opinió de les dones també sigui escoltada. En igualtat. Les germanes Rosa i Manola Roig, escriptores, activistes, professores i artistes, es van fer aquesta mateixa pregunta fa un parell d’anys quan preparaven una conferència que havien de pronunciar a l’Espai Joan Fuster de Sueca (Ribera Baixa) per a commemorar el Dia de la Dona. Ara tenen una resposta que es pot formular quasi com un eslògan publicitari: en algun moment de la història, en cada un dels pobles i ciutats del País Valencià, hi ha hagut una dona explicant el món. Escrivint. I és així que han localitzat i documentat més de 450 dones que han escrit en català, castellà, àrab o llatí. Però on són? On eren fins ara? Què se’n sap?

La llista d’aquestes 450 i una informació més detallada d’una selecció de 120 formen el gruix de l’exposició ‘Nosaltres, les valencianes. Escriptores en el temps’ que organitza la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i que es pot veure a l’Octubre CCC de València. Aquest acte forma part de ‘La Plaça del Llibre’ que es va començar fa quatre anys i que enguany sí que es farà a la plaça de l’Ajuntament de València.

Invisibles i introbables
La majoria de les 453 escriptores documentades continuen essent molt invisibles. Tant, que en el cas de les dels segles XVI al XVIII, pràcticament totes són inèdites, i de les del segle XX hi ha textos que no es poden aconseguir ni al mercat de segona mà.

Per a fer l’estudi, les germanes Roig han comptat amb la col·laboració d’investigadores com ara M. Ángeles Herrero, Verónica Zaragozá o Encarna Sant-Celoni i Vicenta Llorca. La compilació ha servit, entre més coses, per a desterrar en part el mite que només les monges tancades escrivien. ‘També ho feien les nobles, però fins que no arribem al segle XX, totes les dones que escriuen tenen una determinada posició, unes, i poques obligacions matrimonials, altres. No en sé massa, però tal com ho veig, el convent va ser per a algunes un refugi i alhora una presó, però, no ho era també el matrimoni?’, es pregunta Rosa Roig. En aquest sentit, durant la investigació han emergit històries delicioses i potents de dones, sobretot les precursores, que escrivien malgrat les prohibicions dels seus confessors que, sistemàticament, els ordenaven que cremessin els seus papers. Algunes, fins i tot, posaven nom i cognom a la violència masclista quan fugien dels homes que les maltractaven, es refugiaven en els convents i allà deixaven per escrit què els passava. ‘Escriuen de tot. D’elles mateixes, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen’, explica Roig.

Llegir més

El Mundo es fa ressò de l’exposicio

dscf0531

La literatura ha estat, al llarg de la història, l’expressió artística menys inaccessible per a la dona. A diferència de la pintura o l’escultura, tot just requerix equipament. A més de la voluntat d’escriure i el talent per a fer-ho, només exigix una cosa tan simple com ploma i paper. Les dones de certa cultura han escrit en tot temps i lloc per a expressar les seues emocions i pensaments. Unes, com a teràpia íntima en les seues cartes o diaris; altres, amb desig d’arribar als altres a través de poemes i relats. La majoria de les seues obres a causa del antropocentrisme dominant van quedar atrapades en els llimbs d’oblit.

L’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps representa un esforç per a exhumar els seus noms i posar-los en valor. Un treball d’autèntica arqueologia literària coordinat per les germanes Rosa i Manuela Roig i organitzada per FULL (Fundació paper Llibre i la Lectura) amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, dins de les accions del Pla Valencià del llibre i la lectura. La mostra es va inaugurar dilluns passat, Dia de les Escriptores, al Centre Octubre i tindrà un caràcter itinerant per totes les localitats de la Comunitat Valenciana que la sol·liciten. En un total de dotze grans panells es reunixen els noms de 453 escriptores amb il·lustracions de la pròpia Manuela.

L’objectiu de la mostra es «visibilitzar les escriptores valencianes des de Sor Isabel de Villena fins l’actualitat», diuen les germanes Roig. «També dóna resposta a un dels objectius del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura, que porten endavant l’administració valenciana i la Fundació FULL».

Llegír més