Begonya Pozo

1974. València. POESIA

begonya_pozo“L’artefacte lingüístic i poètic no és res més -res més!- que un caleidoscopi infinit a través del qual transmetre la visió d’un món, el nostre, convertint-nos així en els testimonis privilegiats d’una quotidianitat sempre fugissera i que mai no ens pertany completament, ni tan sols als versos que considerem fruit de la nostra victòria sobre el temps”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Teresa Broseta

1963. València. NARRATIVA

Foto: Pepe Belles

Foto: Pepe Belles

“Vaig començar a escriure abans de l’adolescència, quasi sempre poesia i un que altre relat breu. Però no va ser fins l’any 2000 que vaig començar a escriure per als menuts […] El Premi Carmesina, rebut en 2001 per la meua primera obra infantil, La botiga del Carme, esdevingué la clau que obria la porta de totes les històries que tenia per contar. I en això estic encara”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sofia Salvador

1925. Benassal. POESIA

Va dedicar-se, sobretot, a ordenar, editar, publicar i donar a conèixer el llegat filològic del seu pare, Carles Salvador, i va ampliar treballs començats per ell sobre folklore i cultura oral popular.

“I queda desert el poble…
Solsment s’ou el caure l’aigua
sobre l’empedrat lluent
amb un estrèpit que espanta.
Trons i trons i rellampecs
i pluja i forta ventada…”
Jardinet, 1974

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Venerable Margarita Agulló (Agullona)

1536. Xàtiva. PROSA

Una de les religioses més importants del seu temps, tant en el terreny devocional com en el literari. Va escriure per ordre dels seus confessors, un dels quals, fra Jaime Sanchis va manar imprimir l’obra que ella li havia donat en vida. Durant tres dies va ser exposat el seu cos al col•legi del Corpus Christi de València, on rebé sepultura.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Isabel García Canet

1981. Pego. POESIA

isabel-canetClaustre, poemari guanyador del  XXVI premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, va aconseguir el VIII Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC). Els seus poemes han estat traduïts al francés, a l’anglés, al castellà, a l’italià, al portugués, i recentment al noruec.

“Paraula
No em deixes
A mig camí de dir i de pensar
Com un volcà que bull em bull…”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Emilia Bolinches

1943. Carcaixent. PROSA

bolicnhesEn 2003 rep el premi que atorga la  Federació de Dones Progresistes per la seua defensa de la Igualtat de la Dona, per la coordinació del llibre Noticias amb llaç blanc, un manual d’estil per a periodistes sobre violència de gènere. Ara mateix prepara un llibre de poesia, un de contes i un sobre la transformació experimentada per Benidorm.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Isabel Burdiel

1958. Badajoz. ASSAIG

CUL30. VALENCIA, 22/11/2011.- La historiadora Isabel Burdiel fotografiada esta tarde en su domicilio de Valencia. Burdiel ha ganado hoy por unanimidad el Premio Nacional de Historia por "Isabel II, una biografía (1830-1904)", una ambiciosa obra, fruto de diez años de trabajo, en la que la autora analiza "los peligros de instrumentalizar una institución tan importante como la monarquía". EFE/Manuel Bruque.

EFE/Manuel Bruque.

Interessada per la  relació entre la història i la literatura, és la segona dona que ha obtingut el Premi Nacional d’Història en 2011, per una biografia d’Isabel II.  Recoma l’ús de la imaginació també en la història, “no en el sentit de fabular sobre el que va ocórrer, ni en el sentit de confondre la ficció amb la realitat, sinó en el sentit d’utilitzar tots els seus recursos per a allargar la seua humanitat”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ángela Mercader de Zapata y Boïl (Senyora d’Argeleta)

XVII. València. PROSA

Encara que desconeixem què va escriure, ha quedat constància documental que ho va fer. Sabem que era una dona d’una gran cultura i gran conversadora. Gregori Mayans la cita com una gran filósofa i model de dona virtuosa. Sabia llatí, teologia i era propietària d’una importantíssima biblioteca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Celia Amorós

1944. València. ASSAIG

celia_amoros_2011Filòsofa i teòrica del feminisme, és una de les pensadores més importants de l’actualitat, abanderada de l’anomenat Feminisme de la igualtat.
“Las mujeres tenemos todavía mucho que pensar y dar que pensar para salir del lugar de lo no-pensado. Del lugar del no-reconocimiento, de la no-reciprocidad, por tanto, de la violencia”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anna Rebeca Mezquita Almer

1890. Onda. POESIA

anna-rebeca-mezquita-almerL’any 1950 el seu poema “Ratxa” guanya la Flor Natural al millor poema d’amor als Jocs Florals de Lo Rat Penat a València. Una vegada oberta la plica i, en constatar el jurat que el seu autor era una dona, li fou retirat el premi. El poema diu:
“Ai!, amor sempre té les finestres descloses…
puix és llum i és claror i és el viure la vida”