Anna Moner

1967. Vila-Real, NARRATIVA

En setembre de l’any 2014, rep el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa per la novel•la El Retorn de l’Hongarès ambientada a cavall entre el segle XIX i el moment actual. Segons declara l’autora: “M’agrada molt matar. Matar literàriament. En una novel•la on no hi ha mort, tampoc hi ha vida. I l’art, per més cruel que sigui la història, no pot ferir-nos”.

‘L’inspector intentà endreçar-ne els pensaments eludint els sentitments que l’abordaven a fi d’aconseguir cabussar-se de ple en la fredor de l’anàlisi racional de les proves del delicte per més terribles que fossen.’
El Retorn de l’Hongarès

Encarna Sant-Celoni

1959. Tavernes de la Valldigna. PROSA

Ha guanyat diversos premis en la seua dilatada trajectòria, com el Premi de Poesia Joanot Martorell de Gandia 1985 per Siamangorina; el Vila de Puçol 2005; l’Accèssit del Premi Ciutat de Torrent 2002 amb la novel•la Al cor, la quimereta. Ha traduït de l’àrab, amb Margarida Castells, Perles de la nit. Poetes andalusines. Ha antologat cent anys de poesia catalana amb veu de dona. En 2015 va rebre el Premi Lletra Lila de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

“vaig inventar un nou llenguatge i, en furtar-me la boca,
mustiares el caòtic verb i el nosaltres…

vaig fer, de l’amor, l’endèmia perfecta, aquella que tot ho
guareix perquè ella no en té cap, de panacea.”
Sediments d’albaïna i maregassa

Pepa Guardiola

1953. Xàbia. NARRATIVA

Aconsegueix el Premi Carmesina, el 1991, amb la novel•la infantil L’engruna de cristall  i el Premi Enric Valor de novel•la amb El desordre de les dames, el 2009. Dona compromesa, pertany a la Xarxa de Dones de la Marina Alta i és membre d’honor de l’Associació Riuraus Vius. L’estiu del 1973, acabà magisteri i començà la seua carrera professional: “M’encanta ser mestra! També m’encanta inventar contes i escriure històries, he publicat uns quants llibres i m’han concedit alguns premis. A més, m’encanta pintar, mirar, passejar, viatjar, parlar, ajudar els amics i els qui no són amics… La veritat és que m’encanten tantes coses que estic encantada de viure”.

Carmelina Sánchez-Cutillas

1927. Madrid. PROSA

En juny de 1976 es publica Matèria de Bretanya, un dels best-sellers indiscutibles de la narrativa valenciana i Premi Andròmina.“De sobte, la veu de la nena, parlant en primera persona, ens crea una gran proximitat i vivim les seues emocions[…] i ens fa saber de la seua percepció dels objectes, del color i de les aromes, però també ens parla dels amics i els adults, de les dones que ensenyen als menuts, de la família i de la vida en aquella societat petita”. Empar de Lanuza

“Es pregunta si és lliure i clama pel seu poble. Tot allò que ha produït, tot allò que ha publicat fins ara té una torbadora, dolorosa i amarga sinceritat”. Vicent Andrés Estellés

“N’estàs contenta?, em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?”

Raquel Ricart

1962. Bétera. NOVEL•LA

En maig de 2016 la seua novel•la de ciència ficció El ciutadà pefecte va aconseguir el Premi de la Crítica en la Modalitat de Literatura Infantil i Juvenil, de l’Institut Interuniversitari de Filologia, que segons el jurat contitueix una reflexió sobre el som i el que ens fa ser humans; segons l’autora, la ciència-ficció també és literatura d’idees. També ha escrit teatre, contes i novel•la negra. Compta amb el Premi Andròmina de Narrativa, 2010, per Les ratlles de la vida : “Quan aconsegueixes expressar tot allò que et bull a l’interior, arribes a comunicar-te amb la persona que llig”.

Isabel-Clara Simó i Monllor

1825. Castelló de la Plana.  POESIA

El 4 d’abril de 1943 naix l’autora, just el mateix mes en què se li concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat d’Alcoi i és nomenada Filla Predilecta. En 2012 rep el Micalet d’Honor a la seua tasca en defensa de la llengua i la cultura. La seua novel•la Júlia, que respon a una petició de Joan Fuster, fa més de 30 anys que es llig, i compta amb més de trenta edicions.

“Escriure vol dir estar sempre a l’aguait, pegar-li voltes al cap a un bocí d’idea, o a un trosset d’argument o al perfil boirós d’un personatge. Vol dir escoltar-ho tot, tocar-ho tot amb l’avidesa de transformar-ho en matèria literària”.

Amalia Fenollosa Peris

1825. Castelló de la Plana.  POESIA

Nascuda un huit de febrer de 1825, i autora també de novel•les i teatre, bona part de l’obra poètica s’ha perdut en perdre’s les revistes en què s’hi publicà. Un fet ben destacable, el que una dona jove aconseguira escampar la seua obra per Madrid, Barcelona, Sevilla, Santander, Sogorb, Castelló o València.

“ Poetisa, hermana mía
al aire suelta tu acento,
y ondule presa del viento
tu solitaria canción.
[…]
Vibra la lira, poetisa,
suelta al aire tus cantares,
y extínganse mis pesares
al compás de tu canción”

Carmen Amoraga

1969. Picanya. NOVEL•LA

carmenamoragaEn gener del 2014, l’escriptora rebia el Premi Nadal per la seua novel•la La vida era eso. El jurat destacà la “reelaboració literària del llenguatge actual de les xarxes socials”. La seua primera obra va ser Premi de Novel•la Ateneo Joven de Sevilla. També ha guanyat el Premi de la Crítica Valenciana i va ser finalista del Premi Planeta en el 2010.

“ Mientras su madre la acuna y le acaricia el cabello sin hablar, mientras su madre la cuida y la esconde del mundo allí dentro, mientras su madre la mantiene aislada con sus brazos como si sus brazos fueran un escudo protector, una barrera invisible contra el dolor, da por bien empleadas las veinte horas de avión”.

 

 

Maria Beneyto

1925. València. POESIA

beneytoEn març de 2011 mor la nostra poeta i narradora que va patir un exil•li interior. L’autora passà setze anys sense publicar res afectada de diverses  polèmiques, sobre les llengües que usava o sobre la seua condició de dona. En el pròleg de La dona forta, editada per la Institució Alfons el Magnànim, Maria en parla:

 “És una novel•la escrita sota la pressió de vàries dictadures. En primer lloc, la que patia el país, a dalt, i després una o dues més, que podrien ser de la meua pròpia condició de dona, en el pla personal la meitat de la franja humana anomenada home ens volia humils, submises”.