Margarita Borja

1942. Alacant.TEATRE

Poeta i directora escènica, va cofundar el Teatro de las Sorámbulas i Clásicas y Modernas, associació per a la Igualtat de gènere en la cultura, de la qual ès vicepresidenta primera. Les seues obres de teatre i performance han sigut estrenades i publicades amb gires per l’estat i presència en trobades i festivals a Iberoamèrica, Europa i Estats Units. Destaquen entre elles: Olimpia de Gouges o La passió d’existir.

 

María Ibars

1892. Dénia. NARRATIVA

maria-ibarsL’obra de l’autora presenta, segons Carles Mulet,  “una solidaritat permanent amb les desiguals condicions de vida de les dones, un punt de vista que assoleix ribets radicals davant l’abús sexual masculí i que ens torna a recordar a Víctor Català”.
“S’atura el pensament en els recompte dels múltiples treballs literaris de l’escriptora, tan excel•lent i, tan ignorada!” És el que reclama una escriptora, Beatriu Civera, per a una altra escriptora, María Ibars.

 

María Fullana

1958. València. POESIA

Pacte
“Prometeu, promet-me
pels quatre solcs sagnants
que paga el risc i efecte
continuar somniant
[…]
Prometeu, jo seré
qui et lleve
a poc o a molt
les denes,
si tu em promets
aquesta fi
sense cadenes”.

 

Venerable Gertrudis Anglesola

1641.Russafa-València.PROSA.

Abadessa del convent cisternenc de la Saïdia, extramurs de València, tot el que va escriure resta inèdit: cartes i una professió de fe que articulava diàriament.
“Déxate amar, bondat infinita; déxate hallar […] ya sabes, señor, que soy miserable, flaca y toda immunda”.

 

Begonya Mezquita

1968. Sagunt. POESIA

begona_mezquitaDes què començà a escriure, als 16 anys, encara segueix enganxada al vers. El seu primer poemari El perfecte somriure va guanyar el 1989 el Certamen Literari Vila de Mislata. Forma part de l’Associació Cultural Amics de Joan Valls. En el seu poemari Signes de terra, el poeta i crític literari, Manuel Garcia, entreveia “un registre poètic amarat d’un simbolisme existencial” que configura “una veu alhora escèptica i fulgent”.

 

María Folch

1966. Castelló de la Plana. NOVEL•LA

La seua primera novel•la, Després vénen els anys, s’embasta a través d’una historiadora que descabdella el fil de dos fets colpidors: la defensa i caiguda de Castelló en mans dels nacionals l’any 1938 i l’èxode dels italians ètnics de Iugoslàvia l’any 1947. L’autora, que manté un blog, viu actualment a Ginebra.

 

María Egual

1655. Castelló de la Plana. POESIA

mariaegualRelaçión de muger és el títol d’una de les composicions de l’autora que se salvaren del foc i que encara es conserven. Conreà diversos gèneres i reuní en el seu palau una tertúl•lia, alhora que participava en les acadèmies literàries. Segons Mª Àngeles Herrero, “la seua conversa era buscada per les persones més sàvies i de gust de la ciutat”.

 

Carme Miquel

1945. La Nucia. NARRATIVA

El 14 de novembre  de l’any 1998 rep el Premi Novel•la Ciutat d’Alzira per Aigua en cistella, una obra reeditada deu vegades, que compta amb més de 18.000 exemplars venuts. Articulista prolífica, ha escrit  més de mil articles d’opinió per a mitjans de comunicació, com la revista All-i-Oli del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament i per al diari Levante EMV.
Ha sigut membre fundadora de la CAPPEPV (Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià) i de la Federació Escola Valenciana, ocupant la presidència d’ambdues entitats. Actualment és  membre de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua)

 

Sor Isabel de Villena

1430. València. PROSA

Fa més de 500 anys que s’acabaren d’imprimir les 5.000 paraules del Vita Christi, un text segons Rosanna Cantavella per defensar les dones. L’autora el que fa “és destacar-ne els passatges (de la vida de Jesús) que mostren la fermesa femenina, i de manera molt especial la fidelitat del col•lectiu de les dones en la Passió, front a la covardia i l’abandó dels deixebles barons”. Però també, i segons Miryam Criado “és un Nou Testament que incorpora la dona com un element central del discurs d’igualtat entre els éssers humans i un espai de llibertat creat per a la comunitat de monges de la Trinitat  en el qual ser dona equival a ser forta, intel•ligent, estimada i respectada”. En 2016 l’abadessa va ser nomenada Escriptora de l’any segons l’AVL.

 

Isabel Robles

1948. Alhambra (Ciudad Real),  POESIA

En octubre de 1948 va nàixer en Alhambra. Ha conreat la crítica literària des d’una perspectiva feminista; ha traduït Anne Sexton, Edgar A. Poe. El 2014 l’obra Les sabates i altres poemes, obtingué el Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva. «El poemari és una reflexió sobre el buit des d’òptiques diverses. De vegades és la mirada de les dones que parla a partir de la seua especificitat”.

“A càmera lenta enlaire una mirada,
fins arribar a la cara
i als ulls, en un gest fugisser.
Anticipe en aquest camí
el que m’hi trobaré,
i quasi mai em quede decebuda,
puix els humans ben sovint
som nosaltres i les nostres
circumstancials sabates”.

Les sabates i altres poemes, 2014