Beatriu Civera

1914. València. NOVEL•LA

beatriu_civeraLa primera dona que va escriure com a redactora a un diari valencià “ La Voz de València”, republicà i d’esquerres. L’any 1969 guanyà el Premi Joan Senent però la novel•la mai va arribar a ser publicada. Al 1974 guanya el Premi Víctor Català amb Vides Alienes, un recull de contes.
“prova n’és de la maduresa d’una llengua, quan als seus
rengles literaris compareixen noms de dones”

 

Lliris Pico

1972. Ibi. NOVEL·LA

lliris-picoLes relacions entre les dones, els patiments quotidians i el món viscut configuren el seu univers creatiu. Moisés, estigues quiet  ha aconseguit el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa juvenil en 2016. Altres obres: Helena: un record sempre és mentida; Les ales de la memòria; L’olor dels crisantems; Claus de serp.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sor Juana de la Cruz (Ana de Borja y Castro-Pinós)

1535. Gandia. EPISTOLAR

Filla del duc Joan de Borja i Francisca de Castro va ser abadessa primera de les Descalces Reials de Madrid; instruïda en la lectura i l’escriptura, va escriure cartes en llatí i també una vida, la de sor Ana de la Cruz, una monja portuguesa. Els seus escrits no s’han localitzat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rosa Roig Celda

1962. Sueca. CONTES

rosa-roigCoautora amb la seua germana, l’artista plàstica Manola Roig, dels llibres de rondalles fantàstiques, de poemes, de contes i narracions breus, gènere amb el qual ha sigut premiada en diverses ocasions.

“Sóc una i sóc totes. Una vida que es confon amb totes les vides. Cada matí, al carrer, em multiplique”. La dona que es rigué de Talleyrand

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joaquina Magraner y Soler

XVIII.  Carlet. TEATRE EN VERS

Forma part del grup d’escriptores sobre les quals tenim poques referències biogràfiques, l’obra de les quals es mou entre l’anonimat i el dubte. De fet, es discuteix l’autoria del text La petrimetra corregida. Comedia moral ajustada a las reglas del drama, y representada en los teatros de España con aplauso. En tres actos en verso, que també es atribuïda al seu germà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Àmat Alaziz

XII. València. POESIA

“Les entranyes ens fereixen, les vostre mirades;
les nostres mirades, les galtes, us fereixen.
Ferida per ferida, l’una en canvi de l’altra;
però ¿què forçà la ferida del desdeny?”
Poetes andalusines. Perles de la nit, Encarna Sant Celoni i Margarida Castells

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Elena Aub

1931. València. PROSA

elena-aub2A l’Exil•li Mexicà, traductora de l’ICAP (Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos); investigadora de l’equip d’Història Oral, INAH (Instituto Nacional de Antropología e Historia) de Mèxic, editora de Palabras del Exilio, arxivera i documentalista. Fidel militant de la JSU (Juventuts Socialistes Unificades) i del Partit Comunista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Júlia Blasco

1945. Sagunt. ASSAIG

L’any 2001 guanyà el Premi Joan Fuster d’Assaig per l’obra Joan Fuster, converses filosòfiques, que segons l’editorial “constitueix, una guia clau per interpretar el pensament fusterià sobre els grans temes de la filosofia: de Russell a Marx, de Montaigne a Wittgenstein. Una llarga conversa, no cal dir que inacabada”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rosario Raro

1971. Sogorb. NOVEL•LA

raroLa novel•la Volver a Canfranc compta ja amb més de sis edicions, i ha quedat finalista als premis de la crítica valenciana. La productora Diagonal TV ha adquirit els drets per a l’adaptació cinematogràfica del llibre. L’autora ha estat traduïda al català, al japonés i al francés. Dirigeix l’Aula d’Escriptura Creativa de la Universitat Jaume I de Castelló.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alba Camarasa

1987. Guadassuar. POESIA

alba-camarasaSobre el poemari La farina que admeta  explica l’autora “el títol ve per les receptes de les dones de la meua família que en molts casos eren un seguit d’ingredients acabats amb eixa expressió que ve a dir que cada experiència sempre té una part no apresa. Defensa la possibilitat d’equivocar-se”.