Encarna Sant-Celoni
1959. Tavernes de la Valldigna. PROSA
Ha guanyat diversos premis en la seua dilatada trajectòria, com el Premi de Poesia Joanot Martorell de Gandia 1985 per Siamangorina; el Vila de Puçol 2005; l’Accèssit del Premi Ciutat de Torrent 2002 amb la novel•la Al cor, la quimereta. Ha traduït de l’àrab, amb Margarida Castells, Perles de la nit. Poetes andalusines. Ha antologat cent anys de poesia catalana amb veu de dona. En 2015 va rebre el Premi Lletra Lila de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
“vaig inventar un nou llenguatge i, en furtar-me la boca,
mustiares el caòtic verb i el nosaltres…
vaig fer, de l’amor, l’endèmia perfecta, aquella que tot ho
guareix perquè ella no en té cap, de panacea.”
Sediments d’albaïna i maregassa
Encarna has inventat un nou llenguatge ple de força lírica I sentiments revifals I estornidors! Eres una gran poetessa… molt sentida …